Aquest glossari concreta el sentit d’alguns termes o expressions que, a causa de la seva freqüència o rellevància en el text, requereixen una major precisió per tal d’interpretar-lo convenientment.

Adequació de l’esforç terapèutic / limitació de l’esforç terapèutic:
Suspensió o no aplicació dels tractaments mèdics i/o de les tècniques de manteniment artifi cial de la vida, com ara la nutrició enteral o parenteral, quan aquestes mesures no poden millorar la situació o problema de salut de la persona, ni tampoc la seva qualitat de vida.

Aprenentatge:
Procés educatiu que té com a fi nalitat adquirir nous coneixements, habilitats i/o actituds. Aquest procés és signifi catiu quan l’aprenentatge provoca un canvi en la conducta.

Autonomia:
Capacitat per actuar de forma lliure; és a dir, prendre decisions i obrar d’acord amb els valors, les creences i els interessos personals.

Consell de Col·legis Professionals:
Organització professional democràtica que, d’una banda, té per fi nalitat vetllar perquè la població rebi un exercici professional adequat als seus interessos i necessitats i, de l’altra, té la responsabilitat de representar els professionals, garantir-ne els drets i defensar la professió. El col·legi professional defi neix, de forma col·legiada, els estàndards i els deures ètics de la bona pràctica professional i vetlla pel seu compliment.

Competència professional:
Conjunt d’habilitats, actituds i coneixements per a la presa de decisions que permet que l’actuació professional estigui en el nivell exigible en cada moment (Consell Català d’Especialitats en Ciències de la Salut: 1997).

Compromís professional:
Vinculació amb els valors de la professió. La infermera, en el decurs de la seva experiència, va adquirint la capacitat de compromís per materialitzar els valors de la professió, desenvolupar-los i adaptar-los a les situacions canviants.

Confidencialitat:
Compromís ètic i legal de no divulgar la informació obtinguda a través de l’exercici de la professió, amb l’objectiu de protegir la intimitat de la persona.

Consentiment informat:
Autorització d’una intervenció i/o cura per una persona competent, després d’haver estat informada adequadament.

Creences morals:
Valors als quals una persona s’adhereix i que donen sentit a la seva vida i condueixen la seva conducta. Es desenvolupen en el si de les cultures i els grups socials.

Cures compassives:
Cures capaces de comunicar mitjançant la paraula i el llenguatge corporal l’esperança i la intenció d’alleugerir el patiment d’una altra persona. La compassió ha de coexistir amb la competència (Code de déontologie des infi rmières et infi rmiers du Canada: 2008). “La compassió és un procés relacional en el qual hom s’adona del patiment de l’altre i experimenta una sensació emocional envers el patiment que l’indueix a actuar, per tal d’alleugerir i mitigar el dolor” (Dutton, J., Lilius, J. i Kanov, J.: 2007).

Cures infermeres:
Cura guiada per la conceptualització disciplinària pròpia que el professional infermer duu a terme amb autonomia i responsabilitat
(TERMCAT, Centre de Terminologia: 2008).

Delegar:
Facultar una altra persona per fer alguna cosa en nom propi. Es delega l’autoritat i la capacitat per fer quelcom, però no la titularitat i, per tant,
tampoc la responsabilitat.

Determinants socials:
Circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, així com els sistemes establerts per combatre les malalties. Aquestes circumstàncies estan conformades per un conjunt més ampli de forces econòmiques, socials, normatives i polítiques (World Health Organization: 2005).

Dignitat:
Qualitat inherent a la persona que li atorga un valor incondicional, la qual cosa fa que sigui mereixedora de respecte i consideració.

Equip de salut:
Equip en què intervenen diferents professionals sanitaris.

Equip de cures:
Equip en què intervenen infermeres i altre personal vinculat amb el fet de tenir cura, com ara auxiliars d’infermeria i/o personal cuidador contractat.

Equitat:
El terme genèric equitat s’utilitza com a sinònim de justícia social (Rawls, J.: 2003).

Ètnia:
Grup de persones que comparteixen una mateixa cultura.

Família i/o persones significatives:
Són les persones importants per a la persona atesa, les quals, amb el seu consentiment, participen en la seva atenció.

Gènere:
Es refereix als conceptes socials de les funcions, comportaments, activitats i atributs que cada societat considera apropiats per als homes i les dones. Les diferents funcions i comportaments poden generar iniquitats de gènere, és a dir, diferències entre els homes i les dones que afavoreixen sistemàticament un dels dos grups (Organització Mundial de la Salut: 2002).

Història clínica:
Registre, de caire assistencial i legal, on es recull el conjunt de documents relatius al procés assistencial de cada persona, tot identifi cant els professionals que hi han intervingut.

Ideal de bona mort:
Representació mental sobre la manera com cadascú voldria que fos el seu fi nal de la vida.

Igualtat:
Criteri que defensa que totes les persones haurien de tenir les mateixes oportunitats, drets i accés als benefi cis socials, i també el mateix estatus com a ciutadans i davant la llei (Thompson, I., Melia, K., Boyd, K. i Horsburgh, D.: 2006).

Incapacitat:
Limitació de la capacitat d’obrar d’una persona de manera lliure i responsable. La incapacitat és legal quan és per sentència judicial o minoria d’edat (Societat Catalana d’Estudis Jurídics: (2010). Adaptació del Diccionari jurídic català).

Iniquitat:
1/ En salut: diferències en salut que són innecessàries, evitables i injustes (Whitehead, M.: 1992). 2/ En el sistema de salut: es relaciona amb l’accés, és a dir, amb la igualtat d’oportunitats que tenen els diferents grups de població davant una mateixa necessitat, independentment de quina sigui la seva localització geogràfi ca, cultura, gènere o orientació sexual, etc., per entrar en el sistema de salut (Whitehead, M.: 1992).

Intimitat:
Fa referència a l’àmbit més interior de la persona, aquell que hom considera més reservat sobre ell mateix; conté una dimensió física i una altra de psíquica.

Intrusisme professional:
Consisteix a dur a terme activitats pròpies d’una professió sense el reconeixement legal, és a dir, sense la titulació oficial necessària que garanteix els coneixements bàsics per exercir-la.

Objecció de consciència:
Oposició a portar a terme una obligació perquè entra en conflicte amb els valors morals propis.

Planificació Anticipada de Decisions Sanitàries (PADS):
Procés en el qual el professional de la salut, conjuntament amb la persona atesa, preveient futures situacions de malaltia, planifi quen les decisions sanitàries que caldrà prendre.

Presa de decisions:
Opció presa després d’un procés de deliberació que intenta buscar la millor alternativa possible entre les que existeixen. Requereix posseir uns coneixements, capacitat d’anàlisi i sensibilitat sufi cients.

Procés assistencial:
Conjunt d’accions que duen a terme diferents professionals sanitaris en l’atenció per a la salut de la persona atesa.

Procés de cures:
Conjunt d’accions intencionades que la infermera realitza en un ordre específi c, amb l’objectiu d’assegurar que la persona, la salut de la qual requereix atenció, rebi les millors cures infermeres possibles.

Rebuig al tractament:
Exercici de l’autonomia de la persona atesa mitjançant la no acceptació del tractament o cura proposada.

Registre:
Constància escrita d’un fet. Els registres infermers formen part de la història clínica i deixen constància de la planifi cació, desenvolupament i avaluació de les cures infermeres.

Representant:
Responsable de la presa de decisions d’una persona que no pot decidir per ella mateixa. El representat ha d’actuar en defensa dels interessos de la persona a qui representa.

Secret compartit:
Manteniment, dins d’un equip, de la confidencialitat de totes les dades de la persona atesa.

Sedació:
Disminució deliberada del nivell de consciència del malalt mitjançant l’administració dels fàrmacs adients amb l’objectiu d’evitar un patiment intens causat per un o més símptomes refractaris (Organización Médica Colegial [OMC]. Sociedad Española de Cuidados Paliativos SECPAL).

Seguretat:
Conjunt d’accions que es duen a terme davant una situació de vulnerabilitat, tot aplicant les mesures preventives i adaptant estratègies d’afrontament efectives per donar resposta a demandes personals i socials.

Tenir cura:
Donar resposta a la singularitat de les persones i a les seves experiències de salut, malaltia, debilitats, invalideses i esdeveniments de salut relacionats amb la vida en qualsevol medi on es trobin. Aquesta resposta pot ser fisiològica, psicològica, social, cultural o espiritual, i sovint és una combinació de totes elles (Royal College of Nursing: 2003).

Vaga:
És la cessació en el treball d’un col·lectiu per defensar el seus interessos professionals quan estan trencades totes les vies de diàleg.

Voluntats anticipades:
1/ Concepte: declaracions orals o escrites dirigides als professionals de la salut sobre les cures de salut que una persona vol
que es tinguin en compte si algun dia no les pot expressar personalment. 2/Document de voluntats anticipades: document adreçat a l’equip sanitari en el qual una persona major d’edat, amb capacitat sufi cient i de manera lliure, expressa les instruccions que s’hauran de tenir en compte si es troba en una situació en la qual no podrà expressar personalment la seva voluntat. En aquest document, la persona pot també designar un representant, que és l’interlocutor vàlid i necessari perquè la substitueixi en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per ella mateixa.