82. La infermera pot exercir el dret a la vaga per raons d’interessos professionals i per millorar el servei que presta a les persones, les famílies o la comunitat.

83. La infermera, en convocar una vaga i/o adherir-s’hi, és conscient del fi que es persegueix, dels valors i arguments que la fonamenten i de les conseqüències previsibles, tant de les desitjades com dels anomenats “efectes col·laterals”, que haurà d’assumir amb coherència.

84. La infermera que exerceix el dret a la vaga s’assegura que s’han establert les mesures necessàries per tal de garantir les atencions infermeres i vetlla perquè no es posi en perill la vida i la seguretat de les persones ateses.

85. La infermera ha d’assegurar-se que, en l’acord dels “serveis mínims”, hi han participat infermeres per garantir que es tinguin en compte tant les cures infermeres bàsiques com les tècniques derivades de la terapèutica, especialment quan hi ha implicades persones en situació de dependència.