79. La infermera actua d’acord amb els principis i valors professionals, però si considera que certes pràctiques són contràries a les seves creences morals, té el dret a l’objecció de consciència.

80. La infermera, quan fa objecció de consciència, té en compte que:

a. L’argument ha de tenir contingut moral.

b. És coherent amb els seus valors i comportaments.

c. La decisió és de caràcter individual i per a una actuació concreta.

d. Ho ha de comunicar prèviament de forma raonada i raonable.

e. La seva participació és requerida per a la intervenció o procediment que motiva la seva objecció.

f. La persona atesa no queda desprotegida dels seus drets a l’assistència.

g. No pot negar-se a la prestació de cures infermeres derivades de la situació per la qual ha objectat.

 

81. La infermera no pot fer objecció de consciència davant d’una situació d’urgència que comporta un risc vital per a la persona atesa.